Oh! Ah!

Aquesta setmana els Mossos d'Esquadra han registrat la seu de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per investigar si s'han desviat uns 2,3 milions d'euros dels seus comptes(uns 383 milions de pessetes, o 1 bilió 471 milions 192 mil 558,34 dòlars de Zimbawe a dia d'avui) cap a "finalitats no socials" -llegeixi's per exemple "segona residència a cadaqués"-, segons El Punt.

La majoria dels diaris han mostrat la fotografia de la petita entrada ubicada a la nova façana del Palau, on s'hi poden veure uns rostres tallats a la pedra amb cara d'estupefacció al veure els nois de la boina... No n'he pogut saber la identitat de l'escultor, però potser intuïa que alguna cosa no anava bé...

Font: El Punt (un altre enllaç)

Fotografia: El País (un altre enllaç)

Un tallat, xato?

No hi ha color... i no només per l'efecte de la llum del sol, tal i com passa als deliciosos cartells amb fotografies dels plats de la casa en multituds de bars de segona classe, no... El menú de talls de cabell d'aquest pòster, importat cap a Sants directament del Pakistan, són impagables... literalment...

Hi ha peix a la xarxa...

És habitual entre molts usuaris de les xarxes socials penjar fotografies de les seves activitats. Cap p'oblema! Sovint, però, sembla que senzillament hi descarreguen totes les fotografies de la càmera o mòbil sense cap tipus de selecció prèvia, ja sigui per eliminar-ne les imatges repetides, desenfocades o sobre/subexposades, o bé aquelles que... bé, aquelles que potser no caldria posar a disposició de mig món per motius diversos...

La imatge de dalt(modificada, però us en podeu fer una idea) n'és un exemple d'això que deia, segons la meva opinió... En realitat, a mi la foto m'agrada perquè explica moltes coses que cadascú interpretarà a la seva manera...

P.S.: espero que el meu contacte no vegi aquest post... :-)

Massa coses al pub

Avui m'he despertat de matinada. He agafat la càmera i he fet la foto que veieu aquí dalt, que és fruit de l'autocontrol d'una sociopatia espontànea que experimento aquests dies. Millor fer la foto de l'ampli que analitzar segons quines actituds de personatges banals que tens agregats a la xarxa social de torn, no saps ben bé per què...

Hauré de contenir-me uns dies fins a recompondre la meva faceta d'actor... massa coses al pub.

Matar + nens, salvar hipopòtams

Un bon WTF pintat al meu carrer... potser una al·legoria a l'anunci de Dodot? Quants hipopòtams es van sacrificar per rodar-lo? El símbol "+" l'ha afegit el psicòpata del barri o forma part de l'obra des del seu inici? Què hi pinta l'anarquia en tot això? Com és possible que l'autor hagi estat capaç d'escriure "hipopòtams" sense faltes d'hortografia?

d'escriure [d'escriure]

arriple...applieg... arreplegsa... AZU

I aquest divendres passat al migdia... una petita actuació dels AZU, uns castellers universitaris que fan coses i tal...

A la imatge, un 4d8 (quatredevuit), que vol dir que hi havia bastanta gent per metre quadrat, de l'estil dels recomptes de les manis on 17 persones poden estar-se tranquil·lament en l'espai que ocuparien quatre WC o setze ornitorrincs a la papillot (per posar uns exemples de coses que ocupen espais concrets)...

Bé, tot plegat, una gran gesta que es recordarà durant anys i tal, i de la qual m'han dit que se'n parla molt en algun lloc. Felicitats als organitzadors i als ballarins!

La Vaca Sega

Una vaca. Aquesta, probablement la filla de la filla de la filla (x4) d'una altra vaca. Bé, probablement, no; amb tota seguretat és la descendent d'una altra vaca. Però aquesta és Sega i, com a vaca a seques, es consola menjant herbes diverses.

Un tret especial que distingeix aquesta vaca de les altres vaques és el d'un AK-47, per posar-ne un exemple.

No t'escondis!

A la imatge, el tiquet de la dona que anava just davant meu al Condis del barri. Com que un servidor està entrenat a preocupar-se per les petites coses, al veure el que la Sandy(diminutiu de sandia, suposo) li cobrava tant concreta quantitat vaig desitjar que no s'endugués el justificant de compra... i ben endins, pensant... mira, pel bloc... Dit i fet, gràcies Sandy per no preguntar per què volia un tiquet que no era meu...

Poca feina a fer però molt on mirar!

Virgen buena Virgen pura

Actualitzo poc sovint; és el que té nodrir el bloc de material propi tenint altra feina més important a fer -no per això gaire important-, però avui no me'n podia estar. Dins d'un curiós llibre del 1945 de geometria per noies(explícit) de tercer i quart curs, comprat per la generosa quantitat de 0,60€, et pots trobar perles com aquesta:

(Ampliar la imatge per veure la pàgina sencera a Flickr)

Res més a dir. Ah, si... el llibre està com nou. Espero que la bona i pura Verge ajudés a aquesta noieta a passar de curs...

Siguem seriosos...

Bé, potser m'he passat... Em volia treure el mal gust de la boca per la darrera imatge publicada, que per si no us hi heu fixat hi vaig incloure un paio traient el fetge. Només això, i a banda es dóna color al bloc. Res més. De moment ja està. Demà potser una altra cosa. Ara ja no hi ha coses noves. Digueu adéu...

Fontaneda di Trevi

No és nou; tothom ho sap.

Tothom? No! Un poblat de flora irreductible lluita dintre de la teva panxa per mantenir-se viva, fins al final de la nit.

A banda... i dic jo... no serà "contenga" enlloc de "contiene"?

L'aigua de la vida

Hi deu haver coses pitjors que morir de deshidratació, estat que suggereix aquesta sitja de ciment instal·lada al costat d'un hospital. O potser es refereix a la beneïda crisi, que fa que no es parli tant de futbol, afectant als ancians amb pensions miserables que no arribaran a finals de mes... literalment...

Bonica i refrescant entrada per un dia com avui, una mica grisot. De moment, el gat daurat segueix movent la pota damunt de l'escriptori.

Oh clip tot poderós...!

La furgo té bona pinta i sembla estar sencera. M'inquieten, però, els rètols de "Montaje, carpintería y ajuste de muebles". A jutjar pel nom de l'empresa prefereixo fer-me el muntatge jo solet, no fos cas que els prestatges subjectats amb súperxiclets no aguantessin el pes de tot el porno acumulat al disc dur. Ara, si el muntador et treu de la caixa d'eines un tallaungles i una goma elàstica ja et pots donar per satisfet. La banda sonora que farà sonar mentre treballa, això sí... val tots els armaris del món! Tatatatatatata tiiiii... tireroooooo... tatatiii....tetireroo...

Caca marron?¿?

Uns dies per anar a Londres a comprar calçotets al Sainsbury's, una passejada per Covent Garden, una visita a una botiga de sabons... i una foto pel bloc. Ja era hora que venguessin la caca en pastilles compactes i no com vénen ara, en formes irregulars i diferents dureses i (des)composicions. La natura portada a l'extrem comercial a fi d'ennoblir productes com aquests, plaents tant d'entrada com de sortida.

Com a anècdota no apta per a tot tipus de públic, al sortir del Wagamama vaig desitjar que l'autobús no tingués cap averia, ja que hagués implicat unes rialles de més i uns pantalons de menys... jijiji...