Siguem seriosos...

Bé, potser m'he passat... Em volia treure el mal gust de la boca per la darrera imatge publicada, que per si no us hi heu fixat hi vaig incloure un paio traient el fetge. Només això, i a banda es dóna color al bloc. Res més. De moment ja està. Demà potser una altra cosa. Ara ja no hi ha coses noves. Digueu adéu...

Fontaneda di Trevi

No és nou; tothom ho sap.

Tothom? No! Un poblat de flora irreductible lluita dintre de la teva panxa per mantenir-se viva, fins al final de la nit.

A banda... i dic jo... no serà "contenga" enlloc de "contiene"?

L'aigua de la vida

Hi deu haver coses pitjors que morir de deshidratació, estat que suggereix aquesta sitja de ciment instal·lada al costat d'un hospital. O potser es refereix a la beneïda crisi, que fa que no es parli tant de futbol, afectant als ancians amb pensions miserables que no arribaran a finals de mes... literalment...

Bonica i refrescant entrada per un dia com avui, una mica grisot. De moment, el gat daurat segueix movent la pota damunt de l'escriptori.

Oh clip tot poderós...!

La furgo té bona pinta i sembla estar sencera. M'inquieten, però, els rètols de "Montaje, carpintería y ajuste de muebles". A jutjar pel nom de l'empresa prefereixo fer-me el muntatge jo solet, no fos cas que els prestatges subjectats amb súperxiclets no aguantessin el pes de tot el porno acumulat al disc dur. Ara, si el muntador et treu de la caixa d'eines un tallaungles i una goma elàstica ja et pots donar per satisfet. La banda sonora que farà sonar mentre treballa, això sí... val tots els armaris del món! Tatatatatatata tiiiii... tireroooooo... tatatiii....tetireroo...

Caca marron?¿?

Uns dies per anar a Londres a comprar calçotets al Sainsbury's, una passejada per Covent Garden, una visita a una botiga de sabons... i una foto pel bloc. Ja era hora que venguessin la caca en pastilles compactes i no com vénen ara, en formes irregulars i diferents dureses i (des)composicions. La natura portada a l'extrem comercial a fi d'ennoblir productes com aquests, plaents tant d'entrada com de sortida.

Com a anècdota no apta per a tot tipus de públic, al sortir del Wagamama vaig desitjar que l'autobús no tingués cap averia, ja que hagués implicat unes rialles de més i uns pantalons de menys... jijiji...