A la imatge, el tiquet de la dona que anava just davant meu al Condis del barri. Com que un servidor està entrenat a preocupar-se per les petites coses, al veure el que la Sandy(diminutiu de sandia, suposo) li cobrava tant concreta quantitat vaig desitjar que no s'endugués el justificant de compra... i ben endins, pensant... mira, pel bloc... Dit i fet, gràcies Sandy per no preguntar per què volia un tiquet que no era meu...
Poca feina a fer però molt on mirar!
dilluns, 6 d’abril del 2009
No t'escondis!
Etiquetes: Ciències Pures, Punts de vista
Subscriure's a:
Missatges (Atom)