Siguem seriosos...

Bé, potser m'he passat... Em volia treure el mal gust de la boca per la darrera imatge publicada, que per si no us hi heu fixat hi vaig incloure un paio traient el fetge. Només això, i a banda es dóna color al bloc. Res més. De moment ja està. Demà potser una altra cosa. Ara ja no hi ha coses noves. Digueu adéu...

Fontaneda di Trevi

No és nou; tothom ho sap.

Tothom? No! Un poblat de flora irreductible lluita dintre de la teva panxa per mantenir-se viva, fins al final de la nit.

A banda... i dic jo... no serà "contenga" enlloc de "contiene"?

L'aigua de la vida

Hi deu haver coses pitjors que morir de deshidratació, estat que suggereix aquesta sitja de ciment instal·lada al costat d'un hospital. O potser es refereix a la beneïda crisi, que fa que no es parli tant de futbol, afectant als ancians amb pensions miserables que no arribaran a finals de mes... literalment...

Bonica i refrescant entrada per un dia com avui, una mica grisot. De moment, el gat daurat segueix movent la pota damunt de l'escriptori.

Oh clip tot poderós...!

La furgo té bona pinta i sembla estar sencera. M'inquieten, però, els rètols de "Montaje, carpintería y ajuste de muebles". A jutjar pel nom de l'empresa prefereixo fer-me el muntatge jo solet, no fos cas que els prestatges subjectats amb súperxiclets no aguantessin el pes de tot el porno acumulat al disc dur. Ara, si el muntador et treu de la caixa d'eines un tallaungles i una goma elàstica ja et pots donar per satisfet. La banda sonora que farà sonar mentre treballa, això sí... val tots els armaris del món! Tatatatatatata tiiiii... tireroooooo... tatatiii....tetireroo...

Caca marron?¿?

Uns dies per anar a Londres a comprar calçotets al Sainsbury's, una passejada per Covent Garden, una visita a una botiga de sabons... i una foto pel bloc. Ja era hora que venguessin la caca en pastilles compactes i no com vénen ara, en formes irregulars i diferents dureses i (des)composicions. La natura portada a l'extrem comercial a fi d'ennoblir productes com aquests, plaents tant d'entrada com de sortida.

Com a anècdota no apta per a tot tipus de públic, al sortir del Wagamama vaig desitjar que l'autobús no tingués cap averia, ja que hagués implicat unes rialles de més i uns pantalons de menys... jijiji...

La lluna en un kobe

Això hi havia avui prop del súper, una mica més a sobre de les galetes Príncipe: Si fins i tot se li veu el cul! No ens hem d'oblidar de les petites coses que ens envolten, com els Sugus i les plantes, els arbres, els amics...

Vaja... m'han tornat a posar un tripi al berenar...

P.S.: es busca fusell d'assalt automàtic o semiautomàtic per eliminar tots els Pares Noels que començaran a penjar dels balcons durant aquest mes. Compro o canvio per un dibuix. No m'apreteu, que les tisores de retallar les puntes de les fotografies m'han sortit carotes...

Autoretro 2008

Més del mateix com cada any, però pels drapaires com jo és una fita anual obligatòria; et ve amb el carnet de ferroveller. Més imatges dins de la imatge...

Ui que tard!

Mantenir un bloc és un rotllo, però alhora no irrita ni ocasiona cap tipus de dolor si no es tecleja amb força tot seient sobre d'un fregall d'alumini. És el que hi ha... En aquesta època es fa tard més d'hora del que venia sent habitual des de fa uns mesos i els vespres duren més pitis que mai. La llimona de plàstic de la nevera es manté impecable i hi continua donant un toc de color interessant al verdurer, però tota la resta és diferent. Vénen dies de nostàlgia, companyia, amor i fraternitat...



Sort que sempre ens queden les drogues dures per passar tot aquest tràngol...

Veig... fantasmes

Al bonic i petit bar Altamira del barri de l'Eixample he sofert de grat un petit viatge en el temps... d'aproximadament uns vint-i-vuit anys. He recordat un restaurant extremadament cutre i depressiu on algunes vegades paràvem amb els pares a sopar els diumenges a la nit, tornant de la masia cap a Barcelona, abans que obrissin la carretera de Rajadell que passa per l'estació.

Recordo aquest cartell penjat a la paret, al costat d'unes quantes copes de vés-a-saber-quin-torneig-rural i d'algun banderí turístic espanyol, el local il.luminat amb fluorescents sense pantalla i penjats amb cadenes, taules de melamina tipus "limoncillo" amb potes de tub cromat rovellat i, per amenitzar la barra, dos o tres pagesos vells, tots vestits igual, amb escuradents pla a la boca i cigaló a la mà. Sabates clares de reixeta, a partir d'aquí ja indescriptibles. Sense fil musical. Recordo veure a la tele uns dibuixos de la mascota dels JJOO de Moscú, el osito Misha, cosa que em permet situar la imatge en el temps. A la porta d'entrada, cortines de cadenes d'alumini anoditzat ordenades per colors. Un vell Heraldo color crema a la paret per comunicar-se amb la resta del món a través d'un cable negre grapat sobre el que abans havia estat una paret blanca.

I, sobretot, dins meu, una inoblidable sensació de diumenge al vespre. Prepara la cartera, que anem a dormir i demà, cap a l'escola.



P.S.: He estat capaç fins i tot de trobar el restaurant, aquesta teulada vermella del mig del mapa... beneït internet...

Suau inocenciada

No, aquestes coses no em motiven. I mira que m'agrada el nom de la gasosa d'Eroski-Caprabo (Blurs!... salut!). Però abans compro el suavitzant Flor que no pas l'Aire de Inocencia, em sap greu Ero...
Ampliant la imatge veureu que al costat tenen l'Aire de Rocío, i més amunt hi havia l'Aire de Marsella. L'Aire de Hamburguesa i Aire de Coche Nuevo encara no els tenen, però m'ha dit la Deisy, la de la secció Fruiteria i Xampús, que torni demà i li ho pregunti directament al transportista. I no sé què més m'ha dit que li comenti no-sé-què de la seva dona i la seva filla en un bordell. Crec que la Deisy me la té jurada des del dia que li tocava caixa i algú va descarregar uns litres de Biogàs. Això que li vaig dir que jo encara no havia dinat.

En fi...