No t'escondis!

A la imatge, el tiquet de la dona que anava just davant meu al Condis del barri. Com que un servidor està entrenat a preocupar-se per les petites coses, al veure el que la Sandy(diminutiu de sandia, suposo) li cobrava tant concreta quantitat vaig desitjar que no s'endugués el justificant de compra... i ben endins, pensant... mira, pel bloc... Dit i fet, gràcies Sandy per no preguntar per què volia un tiquet que no era meu...

Poca feina a fer però molt on mirar!

Virgen buena Virgen pura

Actualitzo poc sovint; és el que té nodrir el bloc de material propi tenint altra feina més important a fer -no per això gaire important-, però avui no me'n podia estar. Dins d'un curiós llibre del 1945 de geometria per noies(explícit) de tercer i quart curs, comprat per la generosa quantitat de 0,60€, et pots trobar perles com aquesta:

(Ampliar la imatge per veure la pàgina sencera a Flickr)

Res més a dir. Ah, si... el llibre està com nou. Espero que la bona i pura Verge ajudés a aquesta noieta a passar de curs...

Siguem seriosos...

Bé, potser m'he passat... Em volia treure el mal gust de la boca per la darrera imatge publicada, que per si no us hi heu fixat hi vaig incloure un paio traient el fetge. Només això, i a banda es dóna color al bloc. Res més. De moment ja està. Demà potser una altra cosa. Ara ja no hi ha coses noves. Digueu adéu...

Fontaneda di Trevi

No és nou; tothom ho sap.

Tothom? No! Un poblat de flora irreductible lluita dintre de la teva panxa per mantenir-se viva, fins al final de la nit.

A banda... i dic jo... no serà "contenga" enlloc de "contiene"?

L'aigua de la vida

Hi deu haver coses pitjors que morir de deshidratació, estat que suggereix aquesta sitja de ciment instal·lada al costat d'un hospital. O potser es refereix a la beneïda crisi, que fa que no es parli tant de futbol, afectant als ancians amb pensions miserables que no arribaran a finals de mes... literalment...

Bonica i refrescant entrada per un dia com avui, una mica grisot. De moment, el gat daurat segueix movent la pota damunt de l'escriptori.

Oh clip tot poderós...!

La furgo té bona pinta i sembla estar sencera. M'inquieten, però, els rètols de "Montaje, carpintería y ajuste de muebles". A jutjar pel nom de l'empresa prefereixo fer-me el muntatge jo solet, no fos cas que els prestatges subjectats amb súperxiclets no aguantessin el pes de tot el porno acumulat al disc dur. Ara, si el muntador et treu de la caixa d'eines un tallaungles i una goma elàstica ja et pots donar per satisfet. La banda sonora que farà sonar mentre treballa, això sí... val tots els armaris del món! Tatatatatatata tiiiii... tireroooooo... tatatiii....tetireroo...

Caca marron?¿?

Uns dies per anar a Londres a comprar calçotets al Sainsbury's, una passejada per Covent Garden, una visita a una botiga de sabons... i una foto pel bloc. Ja era hora que venguessin la caca en pastilles compactes i no com vénen ara, en formes irregulars i diferents dureses i (des)composicions. La natura portada a l'extrem comercial a fi d'ennoblir productes com aquests, plaents tant d'entrada com de sortida.

Com a anècdota no apta per a tot tipus de públic, al sortir del Wagamama vaig desitjar que l'autobús no tingués cap averia, ja que hagués implicat unes rialles de més i uns pantalons de menys... jijiji...

La lluna en un kobe

Això hi havia avui prop del súper, una mica més a sobre de les galetes Príncipe: Si fins i tot se li veu el cul! No ens hem d'oblidar de les petites coses que ens envolten, com els Sugus i les plantes, els arbres, els amics...

Vaja... m'han tornat a posar un tripi al berenar...

P.S.: es busca fusell d'assalt automàtic o semiautomàtic per eliminar tots els Pares Noels que començaran a penjar dels balcons durant aquest mes. Compro o canvio per un dibuix. No m'apreteu, que les tisores de retallar les puntes de les fotografies m'han sortit carotes...

Autoretro 2008

Més del mateix com cada any, però pels drapaires com jo és una fita anual obligatòria; et ve amb el carnet de ferroveller. Més imatges dins de la imatge...

Ui que tard!

Mantenir un bloc és un rotllo, però alhora no irrita ni ocasiona cap tipus de dolor si no es tecleja amb força tot seient sobre d'un fregall d'alumini. És el que hi ha... En aquesta època es fa tard més d'hora del que venia sent habitual des de fa uns mesos i els vespres duren més pitis que mai. La llimona de plàstic de la nevera es manté impecable i hi continua donant un toc de color interessant al verdurer, però tota la resta és diferent. Vénen dies de nostàlgia, companyia, amor i fraternitat...



Sort que sempre ens queden les drogues dures per passar tot aquest tràngol...