Les peres de l'Olmo

Boniques maneres de jugar amb la radio-activitat. Segons la Viquipèdia, a Marie Curie no li va anar molt bé el tractament amb tant radiant medecina.

Divorciats... ja!

El vídeo d'homenatge a tots els que van secundar l'asseguda multitudinària a la Plaça de Catalunya ahir dia 27 de maig conté de manera aleatòria anuncis a vegades íntimament relacionats amb part de les idees del col·lectiu d'indignats amb la classe política actual...

(clica per ampliar)

Disseny i coses. Cendrer de peu "Versió 3"

En presentació... la tercera versió del famós cendrer de peu, ara anomenat Versió 3. Per a qui no ho conegui, es tracta d'un, diguem-ne, cendrer de porcellana blanca. Mai millor que ara relacionar una tassa de bar amb l'acte de fumar. Evidentment, l'objecte destaca per si mateix, i se li poden donar altres funcions (contenidor de caramels, de pipes, de Sugus de pinya, monedes, botons, UNA taronja, tròquens (això no existeix), ect...

La part superior, indivisible, es desmunta del tub d'acer inoxidable per rentar-se a part. La base està feta amb una rajola hidràulica reciclada, convenientment polida pels laterals i zona inferior, i lacada amb vernís transparent d'alta resistència.

Ara n'he produït una tirada de 29 unitats (amb 22 dissenys diferents de rajoles) que estaran disponibles a partir de JA. Garantits 15 anys de supervivència del producte (si un servidor també ho fa) pel que fa a defectes de construcció i materials.


Com podem comprar la peça?

Primer cal que trieu el disseny que voleu, i mirar en la descripció que aquest estigui encara disponible. M'envieu un missatge a correu@rogercastells.com i ja ens posarem d'acord amb el sistema d'entrega i pagament.

Més imatges a la meva galeria de Flickr. Aquí també indico els dissenys de rajoles disponibles...

Notícia, notícia!

Interpretació intermèdia a l'interior d'Interlaken: Interpol i interins internacionals intervenen i interactuen a internet intercalant intermitentment interfícies interrumpudes a intèrvals interessants...


Ja s'ha acabat el bròquil, oi?


Ui no, que encara en queda una miqueta més...

Trescomacatorzesetze

Novament, com en la publicació "No t'escondis!" d'ara a un any, us presento pel vostre gaudi un altre tiquet PI, aquest cop fruit del canvi d'una adquisició de productes de primera necessitat. A diferència de l'anterior, que va ser robat a la clienta que tenia a davant, puc dir tot orgullós que aquest va ser fruit de la meva compra. Tot plegat, naturalment, resultat de la casualitat...

O potser no? Què ens vol dir Cobega amb aquest senyal? O potser és cosa de Condis Supermercats? Saben alguna cosa que la resta dels mortals i inmortals no sabem? És potser el líquid dels Déus la resposta a tota la saviesa de la natura, l'univers i la piloteta que manega un nen gegant a fora dels nostres límits pressumiblement coneguts?

I si fos, per un d'allò, en Nicolas Cage el millor actor del món?

Casa Blaaan-quita, lo que se da no se quita...

Això que veieu aquí dalt era un disc verge de pedra (o goma laca, shellac en anglès, excrements d'escarabat al cap i a la fi) especial per a gravacions directes. Els tres orificis externs al centre ajuden a la gravadora a fer girar el disc mentre una agulla especial en va creant els solcs.
Aquest exemplar, localitzat als Encants Vells de Barcelona el dimecres passat(3€) conté l'inici d'un programa de Ràdio Sitges emès l'any 1950. El locutor va gravar les dues cares amb el mateix text, encara que només una es va gravar correctament, fins gairebé al final del disc. La gràcia d'aquests tipus d'exemplars és que són còpies úniques...

Aconsello que no deixeu d'escoltar aquests quatre minuts d'aire franquista, emesos en "onda de metro y medio, y potencia: dos pares de triciclos"...

Podeu veure més exemples de discos verges en aquesta petita web.

El terror de l'autopista!!!

El Punt:

"Uns 75 condemnats ja han fet el curs de conducció temerària a la Model

BARCELONA. Uns 75 presos ja han fet el programa especialitzat sobre conducció temerària (Conte), que de manera pilot es va engegar fa un any i escaig a la presó Model de Barcelona. Un 40% d'aquests condemnats compleixen penes curtes, de quatre a sis mesos de presó, i la resta acumulen altres condemnes per delictes diversos."

(Notícia completa) (enllaç alternatiu)

foto: Wikipèdia, usuari Huhu Uet

M'ha sorprès gratament la notícia pel benefici que aporta a la resta de la societat que els condemnats per delictes de trànsit puguin fer un curs de conducció temerària... Ja n'hi ha prou de circular a 150 per la Diagonal i estavellar-se com un adolescent mocós contra un fanal a la primera de canvi! Cal que els conductors temeraris que circulin per la via pública puguin fer ús de les seves habilitats al volant i esquivar els obstacles amb extrema precisió i, per què no, amb delicadesa supina.
Han de sortir del curs amb capacitat per conduir en sentit contrari pel carrer Mallorca de punta a punta sense rascar pintura, de sortejar els viannants fent-se el passeig central de les Rambles en menys de mig minut, o bé de fer trombos al pati d'una escola a l'hora de berenar sense fer caure cap mortadela.

Pel bé comú, que dono tot el meu suport a aquesta campanya.

Hatxís! Jesús!

Que si, que la RAE opina, entre d'altres definicions:

"costo¹.

1. m. Cantidad que se da o se paga por algo."

Però com que avui és el Dia de la Marmota (també la Candelera) i Sonny i Cher han fet que em caiguin els números del despertador amb una lentitud angoixant, decideixo que és bon motiu per tornar a atacar el bloc amb tot allò que no us interessarà gens ni mica.

Oh! Ah!

Aquesta setmana els Mossos d'Esquadra han registrat la seu de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per investigar si s'han desviat uns 2,3 milions d'euros dels seus comptes(uns 383 milions de pessetes, o 1 bilió 471 milions 192 mil 558,34 dòlars de Zimbawe a dia d'avui) cap a "finalitats no socials" -llegeixi's per exemple "segona residència a cadaqués"-, segons El Punt.

La majoria dels diaris han mostrat la fotografia de la petita entrada ubicada a la nova façana del Palau, on s'hi poden veure uns rostres tallats a la pedra amb cara d'estupefacció al veure els nois de la boina... No n'he pogut saber la identitat de l'escultor, però potser intuïa que alguna cosa no anava bé...

Font: El Punt (un altre enllaç)

Fotografia: El País (un altre enllaç)

Un tallat, xato?

No hi ha color... i no només per l'efecte de la llum del sol, tal i com passa als deliciosos cartells amb fotografies dels plats de la casa en multituds de bars de segona classe, no... El menú de talls de cabell d'aquest pòster, importat cap a Sants directament del Pakistan, són impagables... literalment...