dissabte, 26 d’abril del 2008

Estimat diari...

Tot just arribo de sopar a fora. És divendres... ja dissabte més aviat, però demà m'he de llevar d'hora, cap a les 11. Com que he demanat un tallat al restaurant, em faré un parell de descafeïnats i en paus. Bona nit estimat diari.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Mandràgora i literachula

Un pal de dia. És el dia que em fa més maaandra de tot l'any. Ahir al Caprabo ja tenien un cubell amb roses al costat de la caixa, i per Sants ja hi vaig veure un parell de paradetes. Quins cullons... Per comprar coses que provenen de la sang d'una bestiola, personalment prefereixo la botifarra negra, just a la paret del fons, amb els pollastres precuinats. Per cert, que a Cal Emili de Rajadell en fan unes patates emmascarades que són la repera...!

Dit això, i si ens posem pesats en celebrar aquest dia, almenys fem la festa bianual, que encara no m'he acabat el llibre de l'any passat. Bé, s'ha de dir que és un llibre de receptes de cuina... Cuina per Solters... (WTF!) i no he passat de la vichisuàs. Amb el canvi de pis vaig eliminar el minipimer, i a un servidor no li entusiasmen els canells de tenista.

A la teletrès al matí feien espectacles variats en directe des de la plaça de Catalunya. Res de barres americanes... però estava a top(e), curull altrament dit. A quin insensat que no sigui un turista o Manchesterienc se li pot acudir avui passejar per les Rambles després de veure el panorama?

Demà, un cop passada la marabunta, i per complir com a bon ciutadà cultivat, baixaré al centru a comprar-me el llibre recopilatori del Professor Franz de Copenhague, que segur que aquest avui no cau.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Opis dei

Això passa per saltar-se les classes de filosofia... o per no entendre-les.

"Eh pavu, piya la birra kanem a la Revu a pintar una cosa kasemakudit brutaaal...!!"

Vist a la plaça de la Revolució, Vila de Gràcia, Barcelona

dissabte, 12 d’abril del 2008

Dobles paraulotes

Resum: una jutgessa -i no "jutge" com escriuen, que només és masculí segons el GDLC- manté a la presó durant 437 a 455 dies, segons les fonts (?¿), a un pres que havia absolt, se suposa que per oblit, desídia, o el que vingui de gust dir-ne. Ha estat condemnada a pagar uns quants milers d'euros al ja expresidiari, a banda d'haver estat suspesa de feina i inhabilitada per ocupar qualsevol tipus de càrrec públic durant un anyet.

La jutgessa es diu Adelina Entrena. No trobo bé que encara estigui fent pràctiques ocupant un càrrec com el que ocupa(va). No mola deixar en trena a presos absolts...

Independentment de la curiositat nomasmàtica, el diari que publica aquesta notícia ens indica que 455 són els dies que va passar el pres a la trena, a raó de 235 euros el dia, ens surt un total de... 103.000?¿? Amb quants sugus s'ha de subornar el redactor en cap d'El Periódico per poder publicar un relat de ficció a la secció de Societat?

Font: El Periódico, 10 d'abril del 2008- Mirror

dijous, 10 d’abril del 2008

Que hi és la Paqui?

No ho entendré mai, i tampoc ho podré preguntar; el baix nivell de comprensió oral del propietari indú del paki del costat de casa -valgui la contradicció- m'ho impedeix. És on vaig a comprar elements tant necessaris com pizzes o Colaloques fora d'hores de Caprabo. Aquest senyor sempre tant somrient m'ha atès sempre, sempre, mentre xerra per telèfon. I no és el primer paki on em passa...

dilluns, 31 de març del 2008

Defectes Bisuals

Quan vaig escanejar ja fa anys aquest panot que corria per casa va ser per fer un pas zebra en miniatura, que s'acostava el Nadal i s'havia de guarnir la casa. Muntant un post l'altre dia vaig adonar-me que si en girava la imatge 180 graus es produïa un efecte visual molt comú. Només cal passar-li el punter del ratolí per sobre per rotar la imatge i entendre per què quan tornes de farra se't fa tant estrany el carrer (bé, el carrer i les escombriaires, que són totes rosses)...

diumenge, 30 de març del 2008

Mala coma con patatas

Estava rumiant si es podria, resumir, la notícia, d'una altra manera, al titular, sense passar-se de les tres línies, però sempre, em menjo l'espai. La importància, d'una coma mal col·locada, que, imagino, vol substituir un verb el·líptic, fa entendre que, la dona, ja estava greu abans de ser atropellada pel Land Rover. La dona, no ha tingut tanta mala sort, com el famós prota de l'estadística "un viannant, és atropellat cada cinc minuts a Londres", però, déu ni do...

Font: El País, d'avui mateix. La notícia, completa, a l'ampliar la imatge...

dissabte, 29 de març del 2008

His Master's Voice

El títol ja és una pista... potser massa bona. L'enllaç de la imatge ofereix la visió general per entendre-la millor. El que es pot arribar a fer amb un escàner...

I amb aquest post, enceto una altra secció, l'Escanòdrom, valgui la redundundància...

Bon Nadal a tothom!

dijous, 27 de març del 2008

Jo no sóc warro

Doncs no, no parlo de MediaMarkt. Amplieu la fotu i sabreu on vaig fer aquesta bonica imatge.

D'una banda, sempre he odiat aquests assecadors de mans; m'agrada assecar-me-les ràpidament, i qualsevol tovalloleta de paper per satinada que sigui és més ràpida que aquestes màquines infernals. Fins i tot els tovallons dels bars, d'aquells quadrats semitransparents amb dibuixets, són millor que el Siemens aquí presentat. Bé, els models de Mediclinics, amb tobera orientable, almenys són potents, però tampoc fan el fet, encara que s'hi acosten.

Per contra, si bé que en el centre de bricolatge (una pista) on vaig fer la fotu és adequat un aparell d'aquests per la manotes brutes dels clients, ja estiguin brutes d'abans o de després de remenar els materials, les tovalloletes de paper no estarien gens malament.

I sí, està molt guarro. El lavabo fa olor però no color a desinfectat. Com que sóc usuari assidu d'aquesta botiga, igual em presento un dia i netejo mitja màquina, com a la tele, a veure si els cau la baieta de vergonya...

...res, ho retiro... no crec que se n'adonin...

dimarts, 25 de març del 2008

Inclinacions urbanes

Segurament tots ja coneixeu la notícia. Una festa okupa de base, enfrontaments amb la pasma i un membre de la Guàrdia Urbana en coma de resultes d'un pedrot llençat amb massa traça. Llençat? Ummm... L'acusat es diu Rodrigo Lanza. Evidentment el nom no fa els fets, i no valoraré la decisió de la justícia en aquest post. Peroooò.... no pot haver influït en el subconscient el cognom d'un dels acusats en la decisió de responsabilitats del tràgic succés?