Mandràgora i literachula

Un pal de dia. És el dia que em fa més maaandra de tot l'any. Ahir al Caprabo ja tenien un cubell amb roses al costat de la caixa, i per Sants ja hi vaig veure un parell de paradetes. Quins cullons... Per comprar coses que provenen de la sang d'una bestiola, personalment prefereixo la botifarra negra, just a la paret del fons, amb els pollastres precuinats. Per cert, que a Cal Emili de Rajadell en fan unes patates emmascarades que són la repera...!

Dit això, i si ens posem pesats en celebrar aquest dia, almenys fem la festa bianual, que encara no m'he acabat el llibre de l'any passat. Bé, s'ha de dir que és un llibre de receptes de cuina... Cuina per Solters... (WTF!) i no he passat de la vichisuàs. Amb el canvi de pis vaig eliminar el minipimer, i a un servidor no li entusiasmen els canells de tenista.

A la teletrès al matí feien espectacles variats en directe des de la plaça de Catalunya. Res de barres americanes... però estava a top(e), curull altrament dit. A quin insensat que no sigui un turista o Manchesterienc se li pot acudir avui passejar per les Rambles després de veure el panorama?

Demà, un cop passada la marabunta, i per complir com a bon ciutadà cultivat, baixaré al centru a comprar-me el llibre recopilatori del Professor Franz de Copenhague, que segur que aquest avui no cau.