Al bonic i petit bar Altamira del barri de l'Eixample he sofert de grat un petit viatge en el temps... d'aproximadament uns vint-i-vuit anys. He recordat un restaurant extremadament cutre i depressiu on algunes vegades paràvem amb els pares a sopar els diumenges a la nit, tornant de la masia cap a Barcelona, abans que obrissin la carretera de Rajadell que passa per l'estació.
Recordo aquest cartell penjat a la paret, al costat d'unes quantes copes de vés-a-saber-quin-torneig-rural i d'algun banderí turístic espanyol, el local il.luminat amb fluorescents sense pantalla i penjats amb cadenes, taules de melamina tipus "limoncillo" amb potes de tub cromat rovellat i, per amenitzar la barra, dos o tres pagesos vells, tots vestits igual, amb escuradents pla a la boca i cigaló a la mà. Sabates clares de reixeta, a partir d'aquí ja indescriptibles. Sense fil musical. Recordo veure a la tele uns dibuixos de la mascota dels JJOO de Moscú, el osito Misha, cosa que em permet situar la imatge en el temps. A la porta d'entrada, cortines de cadenes d'alumini anoditzat ordenades per colors. Un vell Heraldo color crema a la paret per comunicar-se amb la resta del món a través d'un cable negre grapat sobre el que abans havia estat una paret blanca.
I, sobretot, dins meu, una inoblidable sensació de diumenge al vespre. Prepara la cartera, que anem a dormir i demà, cap a l'escola.
P.S.: He estat capaç fins i tot de trobar el restaurant, aquesta teulada vermella del mig del mapa... beneït internet...
dimecres, 4 de juny del 2008
Veig... fantasmes
Etiquetes: Vintage
Subscriure's a:
Missatges (Atom)