En presentació... la tercera versió del famós cendrer de peu, ara anomenat Versió 3. Per a qui no ho conegui, es tracta d'un, diguem-ne, cendrer de porcellana blanca. Mai millor que ara relacionar una tassa de bar amb l'acte de fumar. Evidentment, l'objecte destaca per si mateix, i se li poden donar altres funcions (contenidor de caramels, de pipes, de Sugus de pinya, monedes, botons, UNA taronja, tròquens (això no existeix), ect...
La part superior, indivisible, es desmunta del tub d'acer inoxidable per rentar-se a part. La base està feta amb una rajola hidràulica reciclada, convenientment polida pels laterals i zona inferior, i lacada amb vernís transparent d'alta resistència.
Ara n'he produït una tirada de 29 unitats (amb 22 dissenys diferents de rajoles) que estaran disponibles a partir de JA. Garantits 15 anys de supervivència del producte (si un servidor també ho fa) pel que fa a defectes de construcció i materials.
Com podem comprar la peça?
Primer cal que trieu el disseny que voleu, i mirar en la descripció que aquest estigui encara disponible. M'envieu un missatge a correu@rogercastells.com i ja ens posarem d'acord amb el sistema d'entrega i pagament.
dilluns, 27 de desembre del 2010
Disseny i coses. Cendrer de peu "Versió 3"
dijous, 29 d’abril del 2010
Notícia, notícia!
Interpretació intermèdia a l'interior d'Interlaken: Interpol i interins internacionals intervenen i interactuen a internet intercalant intermitentment interfícies interrumpudes a intèrvals interessants...
Ja s'ha acabat el bròquil, oi?
Ui no, que encara en queda una miqueta més...
Etiquetes: Desculturització, Premsa, Sucietat
diumenge, 18 d’abril del 2010
Trescomacatorzesetze
Novament, com en la publicació "No t'escondis!" d'ara a un any, us presento pel vostre gaudi un altre tiquet PI, aquest cop fruit del canvi d'una adquisició de productes de primera necessitat. A diferència de l'anterior, que va ser robat a la clienta que tenia a davant, puc dir tot orgullós que aquest va ser fruit de la meva compra. Tot plegat, naturalment, resultat de la casualitat...
O potser no? Què ens vol dir Cobega amb aquest senyal? O potser és cosa de Condis Supermercats? Saben alguna cosa que la resta dels mortals i inmortals no sabem? És potser el líquid dels Déus la resposta a tota la saviesa de la natura, l'univers i la piloteta que manega un nen gegant a fora dels nostres límits pressumiblement coneguts?
I si fos, per un d'allò, en Nicolas Cage el millor actor del món?
dissabte, 27 de febrer del 2010
Casa Blaaan-quita, lo que se da no se quita...
Això que veieu aquí dalt era un disc verge de pedra (o goma laca, shellac en anglès, excrements d'escarabat al cap i a la fi) especial per a gravacions directes. Els tres orificis externs al centre ajuden a la gravadora a fer girar el disc mentre una agulla especial en va creant els solcs.
Aquest exemplar, localitzat als Encants Vells de Barcelona el dimecres passat(3€) conté l'inici d'un programa de Ràdio Sitges emès l'any 1950. El locutor va gravar les dues cares amb el mateix text, encara que només una es va gravar correctament, fins gairebé al final del disc. La gràcia d'aquests tipus d'exemplars és que són còpies úniques...
Aconsello que no deixeu d'escoltar aquests quatre minuts d'aire franquista, emesos en "onda de metro y medio, y potencia: dos pares de triciclos"...
dijous, 4 de febrer del 2010
El terror de l'autopista!!!
foto: Wikipèdia, usuari Huhu Uet
Han de sortir del curs amb capacitat per conduir en sentit contrari pel carrer Mallorca de punta a punta sense rascar pintura, de sortejar els viannants fent-se el passeig central de les Rambles en menys de mig minut, o bé de fer trombos al pati d'una escola a l'hora de berenar sense fer caure cap mortadela.
Pel bé comú, que dono tot el meu suport a aquesta campanya.
Etiquetes: Desculturització, Premsa, Punts de vista, Sucietat
dimarts, 2 de febrer del 2010
Hatxís! Jesús!
Que si, que la RAE opina, entre d'altres definicions:
"costo1.
1. m. Cantidad que se da o se paga por algo."
Etiquetes: Carrer, Paraulotes, Publicitat, Sucietat