Casa Blaaan-quita, lo que se da no se quita...

Això que veieu aquí dalt era un disc verge de pedra (o goma laca, shellac en anglès, excrements d'escarabat al cap i a la fi) especial per a gravacions directes. Els tres orificis externs al centre ajuden a la gravadora a fer girar el disc mentre una agulla especial en va creant els solcs.
Aquest exemplar, localitzat als Encants Vells de Barcelona el dimecres passat(3€) conté l'inici d'un programa de Ràdio Sitges emès l'any 1950. El locutor va gravar les dues cares amb el mateix text, encara que només una es va gravar correctament, fins gairebé al final del disc. La gràcia d'aquests tipus d'exemplars és que són còpies úniques...

Aconsello que no deixeu d'escoltar aquests quatre minuts d'aire franquista, emesos en "onda de metro y medio, y potencia: dos pares de triciclos"...

Podeu veure més exemples de discos verges en aquesta petita web.