A quina hora dius que arribes?

Bé, senzillament es tracta d'identificar la ip de la connexió i associar-la geogràficament. A partir d'aquí, imagino que aleatòriament es presenten poblacions properes a la teva. Si no, ja sabem per què van santificar en Pere.

En aquest lloc web us diran la procedència geogràfica -i la política, però aquesta m'hi sobra- de la vostra ip, o sigui del lloc des d'on us connecteu en aquest moment.

Abecediari en calatà

Noooooo... no ens hem d'espantar! Hi ha coses que, de vegades, succeeixen i ningú en sap el per què. Amplieu la imatge i llegiu les dades que publiquen El Punt i El Periódico sobre el diari més llegit en català. Qui guanya? Ahhhh... depèn de les fonts.... ai, aquelles fonts...

Vist i llegit a El Punt i El Periódico del dimecres 12-12-07

Piratejant un TBO

Sí, piratejar és molt lleig i il·legal. I més en aquest cas que recentment es va editar una edició especial amb tapa dura dels invents del Profesor Franz de Copenhague (per si algú em vol regalar algu per Nadal). La tira que ens ocupa forma part de l'especial del TBO del 1958 titulat "Extra de piratas y náufragos". Si cliqueu a sobre de la imatge la podreu veure sencera.

Com a curiositat, en una vinyeta de la tira apareix el missatge que envia el nàufrag. Seguint les coordenades que escriu arribem en un punt de l'Atlàntic Sud gairebé equidistant de les costes de Sudàfrica i Brasil (Google Maps).

Collons, quin logo!

Sí, la soledat és dura, i un pis compartit també pot ser-ho. Què millor que amenitzar les vetllades amb bona companyia femenina, encara que sigui a compartir entre dos? Ai, Xavi i Joan... un anunci perfecte per als vostres propòsits: una tipografia amable, un vermell un xic apagat però imprescindible en publicitat, un preu més que raonable i unes quantes faltes d'horticultura ben col·locadetes...

Tot molt bé, molt macu i simpàtic! I a més, el logo de l'edifici.... aquest logo... és impressionant... molt currat... és la polla!

Vist al Bar Virreina de Gràcia, Barcelona

Quan jo era molt petit

A tall d'apunt personal, aquest sóc jo. Bé.... no exactament... aquest sóc jo quan era mooolt i molt petit. En realitat encara faltaven uns 75 anys per què nasqués, però alguna cosa de mi ja hi havia. La foto la dataria a finals del segle XIX o inicis del XX, estic en ellu. Mola que els propis avantpassats tinguessin el gust -i els diners- per utilitzar una tècnica pràcticament nova a l'època. No oblidem que la primera foto -un daguerrotip- que es va fer a Barcelona data del 1839(Ramon Alabern al Pla de Palau).

Actualització: essent la de la foto la meva besàvia, la imatge la dataria entre el 1893 i el 1900. DC, of course.

Escaraestacacatua?

És el que té la targeta sanitària: el seu codi comença amb les dues inicials dels cognoms. Aquesta és la meva, sí! I molt orgullós de la coincidència... Perquè del meu entorn conec un tio SOSO, una que no és gens PAVA, un GASA(ja més adequat), una MOPA que no neteja el que li toca, una COCA que està igual de bona i un SETI que toca de peus a terra.

Però jo els guanyo a tooooots!

Lliçons breus d'estadística

Tal i com es pot comprobar a la Viquipèdia, estadísticament la Ciutat de Vaticà és l'únic estat del món amb dos Papes per quilòmetre quadrat.

Mots ensucrats

Ens hem tornat tots gilipolles? O potser no he entès bé la pregunta... en realitat no pillo el so de VEO pel TDT, probablement me n'he perdut algun detall. De tota manera, pel meu compte, he trobat algunes paraules que em suggeria la imatge muda de la presentadora. Segur que me'n deixo alguna d'important!

Calla nen, no facis enrenault!

Sempre m'han agradat aquestes... "coincidències"... L'honorable Alfred Rodríguez Picó va ser l'home del temps que em va iniciar en el bonic joc dels llinatges casuals. Al cap d'uns anys va aparèixer en Josep Miralpeix, Director General de Pesca de la Generalitat el 1999, que culminà amb èxit la unió del nom amb el càrrec. Es preguen més coincidències, feu servir els comentaris.

Font: El Punt, 13 de setembre del 2007

In Catalonia, of course

Aquesta setmana es penjava a Youtube (vídeo) un fragment de la versió americana de "Sabes más que un niño de primaria". A la concursant se li pregunta de quin país d'Europa és capital Budapest. Respon que creu que es tracta d'una pregunta trampa, que creu que en realitat Europa és un país.... deixa anar un "crec que allà hi parlen francès". Molts coneixements no té la pobra, no és culpa seva sinó del país que l'ha educat, i entre Hungary i Turkey acabarà pensant que França, al cap i a la fi, hi té alguna cosa a veure en tot plegat pel tema de la Guia Michelin.

La imatge de sobre forma part d'un anunci de la Generalitat inclòs, en aquest cas, en dues pàgines senars consecutives del número 30 de la revista Time del 27 de juliol del 1992 que per sorpresa meva encara conservo.

Quant ens va costar la broma de dir-los als yankis que Catalunya es troba dins d'España?