Res, tunteria al canto, aquesta vegada un nombre palíndrom o capicua al comptaquilòmetres de la meva estimada i soferta PX200 del '95. La foto està un xic modificada a fi que no es vegi la resta del plàstic del manillar, realment bastant guarrot de la pluja de fang d'aquest estiu. Un cop feta la foto i encara aturat he pensat: "Tampoc estic tant lluny de casa, si hi arribo abans que canviï el número "3" podria netejar una mica el manillar per fer una foto més xula. Encara em deu faltar més d'un quilòmetre, però potser si vaig molt ràpid... o mooooolt a poc a poc... arribo just-justet per fer la foto..."
No és curiós? De vegades el temps i l'espai no van junts. El comptaquilòmetres estava gairebé a punt de canviar i, parat en un gual -cosa que tant m'és, o sigui que m'és igual- pensava en com arribar a casa sense moure'm de lloc. Això significa que a vegades la ment se'n va pels puestos i no hi pots fer res...
...o potser significa que hauria d'haver estudiat una miqueta més.
Entrades
1 comentari:
crec que es normal,que la ment vagi pel puestos mentre tu quedes parat, si no recordo malament eixó es diu imaginació.Pots estar en un puesto i si estas avorrit pots pensar que estas en un altre lloc, ho veus, ho sents, es com si de veritat estiguesis al lloc de la teva imaginació, surts per un moment del mon que t´envolta i pot ser mol felis
Publica un comentari a l'entrada