Electro Diver

Eiiiiiiiiiiiiis...! De mica en mica, que si no ens cansem massa! Un post el dilluns, un altre el dimecres... estic preparant material, així que no marxeu massa lluny.

Bonica fotografia -ups!- d'una atracció de monedes -i bonic nom, tot i no tractar-se d'un submarí- amb el què els individus infradesenvolupats gaudeixen d'un minut de diversió muntant una eruga mecànica per un míser euro.

Tot això ve degut a que ahir vaig anar a l'hospi per un mal al mitxelín inferior que va resultar no ser res que poguessin diagnosticar amb paraules ja inventades. O sigui, no era res, encara que feia pupa. Tant malament ensenyen a la facultat? Total, tres hores esperant a la merda de Teknon a que una infermera anglesa que no entenia el català no s'immutés quan el termòmetre digital marcava 34 graus. Clar, com que allà dalt, al país de les rosses gordes fa fred... A més, creia que era al revés, que les infermeres d'aquí se n'anaven a allà. Consultant amb una segona infermera, ara sí, autòctona, vaig saber que si estigués a 34 graus no estaria preguntant si 34 graus eren pocs.

Total, deambulant pels puestos, a la sala d'espera de pediatria que està just al costat, potser massa a prop, hi havia una taula molt xula de plàstic amb bancs que imitava que estava feta de troncs, i al damunt, uns jocs tipus àbacs i introdueix-les peces-rodones-pels-forats-triangulars-so-cabrón per entretenir les bèsties.

Doncs d'acord! Molt bé, així els nens no s'avorreixen. Però i els, diguem-ne d'alguna manera, adults? No tenim jocs per nosaltres per passar l'estona? Ni un trist diari o un Lecturas amb el reportatge de les noces de'n Felipe?

No és just...