La moda de l'ikeabana

Fa poc vaig tenir un somni... Vaig somniar que l'aparcament de l'Ikea estava buit. I estic completament segur que era un somni perquè a aquestes hores del matí encara vas mig adormit. Eren dos quarts de deu, la millor hora per anar un dissabte a l'Ikea. I també vaig complir el meu propi rècord en els deu anys que fa que hi vaig anar per primera vegada: no hi vaig comprar res. Res en absolut, ni un trist frankfurt... amb aquella cebeta fregida tant bona... res de res.



És que et vas fent gran i t'adones que el 99% del que s'hi ven allà no es va fent gran amb tu...