La lluna en un kobe

Això hi havia avui prop del súper, una mica més a sobre de les galetes Príncipe: Si fins i tot se li veu el cul! No ens hem d'oblidar de les petites coses que ens envolten, com els Sugus i les plantes, els arbres, els amics...

Vaja... m'han tornat a posar un tripi al berenar...

P.S.: es busca fusell d'assalt automàtic o semiautomàtic per eliminar tots els Pares Noels que començaran a penjar dels balcons durant aquest mes. Compro o canvio per un dibuix. No m'apreteu, que les tisores de retallar les puntes de les fotografies m'han sortit carotes...

Autoretro 2008

Més del mateix com cada any, però pels drapaires com jo és una fita anual obligatòria; et ve amb el carnet de ferroveller. Més imatges dins de la imatge...

Ui que tard!

Mantenir un bloc és un rotllo, però alhora no irrita ni ocasiona cap tipus de dolor si no es tecleja amb força tot seient sobre d'un fregall d'alumini. És el que hi ha... En aquesta època es fa tard més d'hora del que venia sent habitual des de fa uns mesos i els vespres duren més pitis que mai. La llimona de plàstic de la nevera es manté impecable i hi continua donant un toc de color interessant al verdurer, però tota la resta és diferent. Vénen dies de nostàlgia, companyia, amor i fraternitat...



Sort que sempre ens queden les drogues dures per passar tot aquest tràngol...

Veig... fantasmes

Al bonic i petit bar Altamira del barri de l'Eixample he sofert de grat un petit viatge en el temps... d'aproximadament uns vint-i-vuit anys. He recordat un restaurant extremadament cutre i depressiu on algunes vegades paràvem amb els pares a sopar els diumenges a la nit, tornant de la masia cap a Barcelona, abans que obrissin la carretera de Rajadell que passa per l'estació.

Recordo aquest cartell penjat a la paret, al costat d'unes quantes copes de vés-a-saber-quin-torneig-rural i d'algun banderí turístic espanyol, el local il.luminat amb fluorescents sense pantalla i penjats amb cadenes, taules de melamina tipus "limoncillo" amb potes de tub cromat rovellat i, per amenitzar la barra, dos o tres pagesos vells, tots vestits igual, amb escuradents pla a la boca i cigaló a la mà. Sabates clares de reixeta, a partir d'aquí ja indescriptibles. Sense fil musical. Recordo veure a la tele uns dibuixos de la mascota dels JJOO de Moscú, el osito Misha, cosa que em permet situar la imatge en el temps. A la porta d'entrada, cortines de cadenes d'alumini anoditzat ordenades per colors. Un vell Heraldo color crema a la paret per comunicar-se amb la resta del món a través d'un cable negre grapat sobre el que abans havia estat una paret blanca.

I, sobretot, dins meu, una inoblidable sensació de diumenge al vespre. Prepara la cartera, que anem a dormir i demà, cap a l'escola.



P.S.: He estat capaç fins i tot de trobar el restaurant, aquesta teulada vermella del mig del mapa... beneït internet...

Suau inocenciada

No, aquestes coses no em motiven. I mira que m'agrada el nom de la gasosa d'Eroski-Caprabo (Blurs!... salut!). Però abans compro el suavitzant Flor que no pas l'Aire de Inocencia, em sap greu Ero...
Ampliant la imatge veureu que al costat tenen l'Aire de Rocío, i més amunt hi havia l'Aire de Marsella. L'Aire de Hamburguesa i Aire de Coche Nuevo encara no els tenen, però m'ha dit la Deisy, la de la secció Fruiteria i Xampús, que torni demà i li ho pregunti directament al transportista. I no sé què més m'ha dit que li comenti no-sé-què de la seva dona i la seva filla en un bordell. Crec que la Deisy me la té jurada des del dia que li tocava caixa i algú va descarregar uns litres de Biogàs. Això que li vaig dir que jo encara no havia dinat.

En fi...

Estimat diari...

Tot just arribo de sopar a fora. És divendres... ja dissabte més aviat, però demà m'he de llevar d'hora, cap a les 11. Com que he demanat un tallat al restaurant, em faré un parell de descafeïnats i en paus. Bona nit estimat diari.

Mandràgora i literachula

Un pal de dia. És el dia que em fa més maaandra de tot l'any. Ahir al Caprabo ja tenien un cubell amb roses al costat de la caixa, i per Sants ja hi vaig veure un parell de paradetes. Quins cullons... Per comprar coses que provenen de la sang d'una bestiola, personalment prefereixo la botifarra negra, just a la paret del fons, amb els pollastres precuinats. Per cert, que a Cal Emili de Rajadell en fan unes patates emmascarades que són la repera...!

Dit això, i si ens posem pesats en celebrar aquest dia, almenys fem la festa bianual, que encara no m'he acabat el llibre de l'any passat. Bé, s'ha de dir que és un llibre de receptes de cuina... Cuina per Solters... (WTF!) i no he passat de la vichisuàs. Amb el canvi de pis vaig eliminar el minipimer, i a un servidor no li entusiasmen els canells de tenista.

A la teletrès al matí feien espectacles variats en directe des de la plaça de Catalunya. Res de barres americanes... però estava a top(e), curull altrament dit. A quin insensat que no sigui un turista o Manchesterienc se li pot acudir avui passejar per les Rambles després de veure el panorama?

Demà, un cop passada la marabunta, i per complir com a bon ciutadà cultivat, baixaré al centru a comprar-me el llibre recopilatori del Professor Franz de Copenhague, que segur que aquest avui no cau.

Opis dei

Això passa per saltar-se les classes de filosofia... o per no entendre-les.

"Eh pavu, piya la birra kanem a la Revu a pintar una cosa kasemakudit brutaaal...!!"

Vist a la plaça de la Revolució, Vila de Gràcia, Barcelona

Dobles paraulotes

Resum: una jutgessa -i no "jutge" com escriuen, que només és masculí segons el GDLC- manté a la presó durant 437 a 455 dies, segons les fonts (?¿), a un pres que havia absolt, se suposa que per oblit, desídia, o el que vingui de gust dir-ne. Ha estat condemnada a pagar uns quants milers d'euros al ja expresidiari, a banda d'haver estat suspesa de feina i inhabilitada per ocupar qualsevol tipus de càrrec públic durant un anyet.

La jutgessa es diu Adelina Entrena. No trobo bé que encara estigui fent pràctiques ocupant un càrrec com el que ocupa(va). No mola deixar en trena a presos absolts...

Independentment de la curiositat nomasmàtica, el diari que publica aquesta notícia ens indica que 455 són els dies que va passar el pres a la trena, a raó de 235 euros el dia, ens surt un total de... 103.000?¿? Amb quants sugus s'ha de subornar el redactor en cap d'El Periódico per poder publicar un relat de ficció a la secció de Societat?

Font: El Periódico, 10 d'abril del 2008- Mirror

Que hi és la Paqui?

No ho entendré mai, i tampoc ho podré preguntar; el baix nivell de comprensió oral del propietari indú del paki del costat de casa -valgui la contradicció- m'ho impedeix. És on vaig a comprar elements tant necessaris com pizzes o Colaloques fora d'hores de Caprabo. Aquest senyor sempre tant somrient m'ha atès sempre, sempre, mentre xerra per telèfon. I no és el primer paki on em passa...

Defectes Bisuals

Quan vaig escanejar ja fa anys aquest panot que corria per casa va ser per fer un pas zebra en miniatura, que s'acostava el Nadal i s'havia de guarnir la casa. Muntant un post l'altre dia vaig adonar-me que si en girava la imatge 180 graus es produïa un efecte visual molt comú. Només cal passar-li el punter del ratolí per sobre per rotar la imatge i entendre per què quan tornes de farra se't fa tant estrany el carrer (bé, el carrer i les escombriaires, que són totes rosses)...

Mala coma con patatas

Estava rumiant si es podria, resumir, la notícia, d'una altra manera, al titular, sense passar-se de les tres línies, però sempre, em menjo l'espai. La importància, d'una coma mal col·locada, que, imagino, vol substituir un verb el·líptic, fa entendre que, la dona, ja estava greu abans de ser atropellada pel Land Rover. La dona, no ha tingut tanta mala sort, com el famós prota de l'estadística "un viannant, és atropellat cada cinc minuts a Londres", però, déu ni do...

Font: El País, d'avui mateix. La notícia, completa, a l'ampliar la imatge...

His Master's Voice

El títol ja és una pista... potser massa bona. L'enllaç de la imatge ofereix la visió general per entendre-la millor. El que es pot arribar a fer amb un escàner...

I amb aquest post, enceto una altra secció, l'Escanòdrom, valgui la redundundància...

Bon Nadal a tothom!

Jo no sóc warro

Doncs no, no parlo de MediaMarkt. Amplieu la fotu i sabreu on vaig fer aquesta bonica imatge.

D'una banda, sempre he odiat aquests assecadors de mans; m'agrada assecar-me-les ràpidament, i qualsevol tovalloleta de paper per satinada que sigui és més ràpida que aquestes màquines infernals. Fins i tot els tovallons dels bars, d'aquells quadrats semitransparents amb dibuixets, són millor que el Siemens aquí presentat. Bé, els models de Mediclinics, amb tobera orientable, almenys són potents, però tampoc fan el fet, encara que s'hi acosten.

Per contra, si bé que en el centre de bricolatge (una pista) on vaig fer la fotu és adequat un aparell d'aquests per la manotes brutes dels clients, ja estiguin brutes d'abans o de després de remenar els materials, les tovalloletes de paper no estarien gens malament.

I sí, està molt guarro. El lavabo fa olor però no color a desinfectat. Com que sóc usuari assidu d'aquesta botiga, igual em presento un dia i netejo mitja màquina, com a la tele, a veure si els cau la baieta de vergonya...

...res, ho retiro... no crec que se n'adonin...

Inclinacions urbanes

Segurament tots ja coneixeu la notícia. Una festa okupa de base, enfrontaments amb la pasma i un membre de la Guàrdia Urbana en coma de resultes d'un pedrot llençat amb massa traça. Llençat? Ummm... L'acusat es diu Rodrigo Lanza. Evidentment el nom no fa els fets, i no valoraré la decisió de la justícia en aquest post. Peroooò.... no pot haver influït en el subconscient el cognom d'un dels acusats en la decisió de responsabilitats del tràgic succés?

Russian Mountains

Un acolorit ocàs de les ensaladilles més famoses de Tarragona. No em vaig poder estar de demanar la meva foto al finalitzar la ruta, en tinc poques sense ulleres. Un amic va anar fa poc a la Barraquer a netejar-se de dioptries i complexes. Recentment s'ha comprat unes ulleres de sol de pasta(vull dir carilles) que no se les treu ni de nit, cosa que d'altra banda fa molta gent ara que hi penso... Creia que la gràcia d'operar-se era poder-se comprar ulleres fashion als manters. Haig de canviar de confident.

Darrere nostre, al sortir de l'ensaladilla, una parella en chándal... tipus caní(no us perdeu l'enllaç) que en diuen... "Después de esto, me pongo con el Corsa de 0 a 140 en tres segundos" (transcripció literal corregida de faltes d'hortografia). Ignoro el penyasegat per on el volia llençar.

Meterelelò... Res, és igual...

Buaf, heu llegit el post de sota? Sou capaços de dir sense problemes i a un ritme normal "Un detingut i un iot retingut"? Probablement la xurri de les notícies de 8tv d'avui diumenge no n'és capaç. En una notícia sobre el rescat d'un grup de gent d'aquells que van per dintre les coves amb cordes i llums, es rendeix i diu en dues ocasions que es tracta d'un grup d'espeòlegs. Una noia sense complexes...

Home, ja sé que és difícil la paraulota. Fins i tot a les televisions mínimament serioses diuen home/dona del temps enlloc de meteoròleg o meteoròloga. Uròleg ja estava agafat. Ens estalviem així els metereòlegs, meteroròlegs, metereolòlegs, metereòlogues, meteroròlogues i metereolòlogues, per posar-ne alguns exemples ràpids.

Més info al Graaan Diccionari de la Llengua catalana: espeleolòleg / metereololòleg

P.S.: No obstant, la noia és maca. Si demà ensenya les tetes tot això li ho perdono...

Embarrabassumaments

No vaig tenir la oportunitat d'escoltar la notícia a la ràdio ni a la tele, però probablement el titular seria, com a mínim, lleugerament diferent. Perdeu tres segons del vostre preuat temps -total, si esteu aquí és que no teniu coses massa importants a fer- i llegiu el titular en veu alta a ritme de telenotícies...

Tots alhora! "Un detingut yunllo' retingut..."

Font: El Periódico, 16 de març del 2008- Mirror

Gracietes

Us presento la nova secció del bloc. Un recull de petites coses que podreu trobar al luxós barri de la Vila de Gràcia de Barcelona . Comencem amb un cotxe. Per mi ja comença a ser un símbol del barri, tot un Chrysler Voyager de segona degeneració cobert de pintura blanca. Deu portar dos anys com a mínim amb aquesta decoració. N'ignoro el motiu i m'agradaria saber què va passar i, si no va ser voluntari, per què el seu amo ha decidit mantenir-lo en tant grata i diferent estètica.

Sembla que el vehicle encara fa el seu servei, o potser és que l'amo tant sols el canvia de plaça quan se li acaba el temps d'aparcament legal al mateix lloc.

Parker contra Parker

Una coincidència, potser buscada amb lupa, de la secció de Nomismàtica. Pelican Products fabrica maletes d'alta resistència per portar elements de baixa resistència. A Esp. les venen sota el nom Peli, a seques, per evitar la similitud amb Pelikan, la dels famosos estoigs escolars plens d'eines multiús.

Resulta que el seu fundador es diu Dave Parker, nogensmenys àdhuc...

La notícia completa d'El Punt escanejada aquí o clicant a la imatge...

Els calés que vénen i van

A dia d'avui, divendres 7 de març, la cerca a Google de "Caixa Penedès" ofereix 91.700 resultats. La qüestió és... quants resultats oferirà a partir de dilluns, just després de les eleccions, la mateixa cerca?

Són fiables els soplus de les meves fonts? Ahhhh...

Galetes ràpides

Si obrir el retractilat d'un cd et suposa més temps del que trigaràs a escoltar-lo, les galetes Príncipe de Beukelaer tampoc s'allunyen d'aquesta trama empresarial. Però sort que un servidor té eines eficaces...

Quan adjuntaran el meu abrefácil amb els paquets de galetes?

Per què no estan tant bones com abans aquestes meravelles tricapa?

Quants de vosaltres deixeu desfer la galeta a la llet per aconseguir la xocolata sola i d'una peça?

Ahir... nyec nyec!

Doncs sí, ahir.... nyec nyec! Per Sant Medir surten les diferents colles de la Vila de Gràcia pels carrers i llencen caramels a tort i a dret, i a esquerr també, per provocar un sentiment de regressió a la postguerra fent que la gent s'ajupi a recollir del mateix terra un grapat de glucosa fossilitzada com si de diamants es tractés. El fet recorda potser vagament la caça i captura de bosses, adhesius, clauers, paraigües i d'altres elements susceptibles d'ésser impresos amb logotips que té lloc a totes i cadascuna de les fires que se celebren a Montjuïch 1 i 2.

I el nyec nyec? És el soroll que em fan les bambes durant tres o quatre dies, si plou potser menys, degut a les restes de tant suculentes i multicolors llaminadures, valgui la redundundància...

Total, que em faran fregar el parquet...

Vesparon, un altre HDR...

Bonica i col·laboradora fotografia realitzada a l'Autòdrom de Terramar, provinent del muntatge en HDR de tres fotos més. S'acosten les eleccions i -ja sé que no té res a veure amb el post- se'm fan feixugues, ja t'ho dic ara...

Alcohol i gluten

Mal titular, senyor. No en tenies prou amb els portaveus de les teves franquícies que protagonitzen escàndols sexuals amb els més joves dels seus afiliats, i havies de permetre a la rotativa una notícia amb un títol tant malaguanyat. Afegint a això que se t'ha escapat en la maquetació de la notícia que just sota del títol, a la segona columna, en un lloc de preferència visual, hi aparegui escrit "que continuin abusant, amb extravagàncies inexplicables". Uix...

Vist a El Periódico el 21-02-08

Autòdrom de Terramar. Els VÍDEOS

Una fantàstica visita amb membres del Team Vespa barcelona a l'Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes. Casualment ens vam trobar amb l'American Car Club de Catalunya, del qual encara en sóc soci... jeje...

En els vídeos vaig provar un braç articulat Manfrotto. Moltes vibracions... S'ha de millorar el tema.

Asoes Sitanairos

Res, parat en un semàfor veig una furgo comercial amb unes paraulotes escrites... I cap referència al tipus d'empresa... Ja estava canviant el ninotet verd i no vaig poder fer-ne la foto, però una captura de pantalla de la seva web... ara si! Ja sé de què va el tema!

Diuen que hi ha gent que es dedica a fer aquelles petites feines que amb prou feines es noten però que necessiten una especialització molt concreta. M'agradaria treballar inventant paraulotes per productes industrials... o millor encara, per medicaments!

Web: www.asoes.com ( no enllaço directament per culpa de la molesta pàgina pop-up en Flash que tenen)

Opus Dei

Doncs bé, no precisament és una obra de déu però reformar el pis porta el seu temps. El cap de setmana ha d'estar enllestit(no m'ho crec). I el diumenge... sortida vespista(unes 30 motos) a l'Autòdrom de Terramar:

Tinc ganes de fer-hi algunes fotos, ja que les que podeu veure al meu compte de Fickr no són massa bones. Visca les digitals!

Més info del circuit a la Viquipèdia

Haceros Toledanos

Vist l'agost del 2006 a Sant Gervasi... Efectiviwonder, fa dos anys això ja era un ferro de Toledo, i més pel barri on vivia el pobret. Però d'aquí a dir-ne "trasto".... no ho sé, crec que es mereix un respecte.

A SupercarForums sí que hi podreu veure trastos cotxus abandonats -aquests de luxe- o com a mínim mal guardats... Una pena i una oració per a tots ells: Mi mamá me mima. (subjecte i predicat de franc)

Mentida mentidota!

Doncs no senyor, no es pot treure fàcilment. Jo ho vaig intentar amb l'ungla del dit petit de la mà gran i ja veieu com va quedar. Fins als collons d'aquesta gent...

Ahhh... espera, clar... Si agafo la radial amb el disc de polir, amb un parell de passadetes queda com nou. Després, torno a galvanitzar in situ -que consti que no incito a ninú a fer el mateix- i ja està! Veus que fàcil? Si és que al final tenien raó...

Un detall curiós: aquest número de telèfon no surt a la guia...



Ohhh, si llegiu l'adhesiu de dalt, es veu que li dónen un any de garantia. A l'any i un dia... txac! Enganxat com una lapa!

Les taronges del Papa

Ignorava que al Vaticà hi fabriquéssin taronges, però cada dia s'aprèn alguna cosa nova vulgui o no es vulgui. No crec que el fet que la dependenta sigui sudamericana hi tingui res a veure... oi?

Per cert, sap algú on es ven el kit de retoladors, paper fluorescent i manual de cal.ligrafia de palote gros per a tot aquell que munta un negoci de comestibles? Com és que són tots iguals?

Els 8mm més llargs

Doncs sí, el Cinexin. Aquest és el que vaig trobar a cal Julià, a Càmeres i Col·leccions. Es tracta de la primera versió d'aquest projector per nens. Porta la pel·lícula de 8mm en una bobina en bucle, tot i que el format Súper 8 ja era molt popular en aquell moment. Parlem de l'any 1971 quan l'empresa Exin, ubicada a Barcelona, treia al mercat aquesta joguina, de la qual se'n van fer dues versions més. Recentment es va tornar a fabricar.

El fantàstic manual d'instruccions l'he escanejat i el podeu trobar al meu compte de Flickr.

La moda de l'ikeabana

Fa poc vaig tenir un somni... Vaig somniar que l'aparcament de l'Ikea estava buit. I estic completament segur que era un somni perquè a aquestes hores del matí encara vas mig adormit. Eren dos quarts de deu, la millor hora per anar un dissabte a l'Ikea. I també vaig complir el meu propi rècord en els deu anys que fa que hi vaig anar per primera vegada: no hi vaig comprar res. Res en absolut, ni un trist frankfurt... amb aquella cebeta fregida tant bona... res de res.



És que et vas fent gran i t'adones que el 99% del que s'hi ven allà no es va fent gran amb tu...

Electro Diver

Eiiiiiiiiiiiiis...! De mica en mica, que si no ens cansem massa! Un post el dilluns, un altre el dimecres... estic preparant material, així que no marxeu massa lluny.

Bonica fotografia -ups!- d'una atracció de monedes -i bonic nom, tot i no tractar-se d'un submarí- amb el què els individus infradesenvolupats gaudeixen d'un minut de diversió muntant una eruga mecànica per un míser euro.

Tot això ve degut a que ahir vaig anar a l'hospi per un mal al mitxelín inferior que va resultar no ser res que poguessin diagnosticar amb paraules ja inventades. O sigui, no era res, encara que feia pupa. Tant malament ensenyen a la facultat? Total, tres hores esperant a la merda de Teknon a que una infermera anglesa que no entenia el català no s'immutés quan el termòmetre digital marcava 34 graus. Clar, com que allà dalt, al país de les rosses gordes fa fred... A més, creia que era al revés, que les infermeres d'aquí se n'anaven a allà. Consultant amb una segona infermera, ara sí, autòctona, vaig saber que si estigués a 34 graus no estaria preguntant si 34 graus eren pocs.

Total, deambulant pels puestos, a la sala d'espera de pediatria que està just al costat, potser massa a prop, hi havia una taula molt xula de plàstic amb bancs que imitava que estava feta de troncs, i al damunt, uns jocs tipus àbacs i introdueix-les peces-rodones-pels-forats-triangulars-so-cabrón per entretenir les bèsties.

Doncs d'acord! Molt bé, així els nens no s'avorreixen. Però i els, diguem-ne d'alguna manera, adults? No tenim jocs per nosaltres per passar l'estona? Ni un trist diari o un Lecturas amb el reportatge de les noces de'n Felipe?

No és just...

Puma? Si, amb el cafè i la copa...

A sota d'una bossa de Puma -d'un plàstic molt chupi, per cert- m'hi he trobat aquesta advertència. Cal dir que es curen en salut davant de possibles demandes, que hi ha més gent tonta del que sembla...

Traducció lliure:

COMPTE: AIXÒ NO ÉS UNA JOGUINA
Òbviament, només és una bossa. En realitat sabem que no la faràs servir per jugar. Només volem dir-te que no perdis el temps posan-te-la al cap, semblaries un capullo.

"CAUTION: THIS IS NOT A TOY
Obviously it's just a bag. OK, we didn't really think you would mistake it for games consol. All we mean is don't fool around and put it on your head, you'll just look silly."

Canvi de Rodes

Aquest és el nou model de Lamborghini... el Reventón... però amb unes gomes 245/35-335/30 no crec que en porti cap de recanvi. Bé, el nom li han posat en honor a un toro que va matar un tal torero Guzmán el 1934 d'un apretón.

Del cotxe en si (ara ja no és nou-nou) ja se n'han venut totes les 20 unitats fabricades per un mòdic milionet d'euros, i en la tampoc en queden.

Fonts: Lamborghini, prova en detall

Bonic bany nou!

El primer post just el primer dia de l'any! Felicitats per haver-hi arribat! I si us heu reformat el lavabo... felicitats per duplicat!

Eh.... no... espera.... la data del post... estarà equivocada, no? JA estem a dia 3? Segur? Però.... i per què no avisa ningú? Vale que tanta gana no era normal, però... si només van ser Ciscu Bates! Vols dir que els salts d'esquí ja s'han acabat? Però... per què comença tot tant ràpid aquest any? Eh! Que jo necessito més temps per fer les coses!

Vaya rollo!